Els amants.

Un amant és una persona que mantine una relació amb una altra que ja té parella, pot ser home o dona. Els amants han existit sempre, en les cultures polígames tindre un amant és quelcom molt normal, al contrari que en la monogàmia. Actualment està mal vist això de tindre diverses relacions al mateix temps, “la evolució humana ha arribat a una nova etapa que podem cridar epigenètica, on la cultura, la tecnologia i la nostra pròpia intel·ligència són capaços de modelar i dirigir l’evolució cap a certs valors que considerem transcendents, és a dir, que van més enllà de les urgències del primate” La monogamia es un estado antinatural para nuestra sexy especie.

Les amants més conegudes i investigades des d’un punt de vista històric són les amants reals dels monarques europeus, per exemple Diana de Poitiers, Bàrbara Villiers, Nell Gwyn i Madame de Pompadour. No obstant això, el mantindre una amant a Europa no quedava limitat a la reialesa ynobleza sinó estava difós en rangs socials més baixos. Tot aquell que poguera costejar-se una amant podia tindre una (o més d’una) , sense importar la seua posició social.

 

En el text se cita ” (i que ens$ perdone el cast senyor López-Pico) ” referint-se que al no l egustaria la idea d’aor que tenen estos dos protagonistes del poema.

Josep Maria López-Picó (Barcelona 1886 – 1959) fou un poeta i editor català.^[1]

Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i fou funcionari de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d’Amics del País.

També se cita “ignorem el Petrarca i ignorem moltes cuses. Els Estances de Riba i els Rimes de Bécquer” estes dos persones són poetes importants, les quals exposaven en els seus poemes una idea diferent de l’amor. Pense que Vicent Andrés Estellés va fer el poema amb molta sinceritat, sense preocupar-li el que dirien o el que pensarien de l’al dir eixes coses, quan estem acostumats que els poemes d’amor siguen: bellíssims, delicats, com d’un templat jove que vol enamorar la seua xica perfecta.

“Francesco Petrarca (Arezzo, 20 de juliolde 1304 – Pàdua, 19 de juliol de 1374) fou un important escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV oTrecento. La seva obra més coneguda és el Canzoniere.” Petrarca

“Gustavo Adolfo Claudio Domínguez Bastida (Sevilla, 17 de febrer de 1836 – Madrid, 22 de desembre de 1870, més conegut com Gustavo Adolfo Bécquer, va ser un poeta i narrador espanyol, pertanyent al moviment del Romanticisme. Per ser un romàntic tardà, ha sigut associat igualment amb el moviment postromàntic. Encara que en vida ja va aconseguir una certa fama, només després de la seua mort i després de la publicació del conjunt dels seus escrits va aconseguir el prestigi que hui se li reconeix.” Bécquer